Avui el Barça ha jugat davant del Arsenal. A Barcelona l'ambient ha estat calent durant tot el día, i els ànims pels núbols. Però dins de tot l'enrenou de la capital catalana, m'han sobtat un parell de nois queixant-se del senyor Laporta. Concretament queixant-se de que aquest personatge mescli esport i política.
Mireu, probablement no serà la persona més correcta, ni la més austera, ni tant sols la més humil. ( Sigui com sigui ha estat el president més rentable - esportivament parlant - de tota la història del club ) El que està clar, però, és que si en una cosa ha insistit aquest polèmic president, ha estat en que Barcelona és el club que representa el nostre país, Catalunya. I això, ho trobem malament. Doncs a mí aquest fet m'indigna. I molt! El Barça és de tots, sí. Dels de Madrid, dels de Segòvia, dels de Bilbao, i els de l'Àsia Menor. És la grandesa d'un club tant plural i obert. Però això no resta que sigui un club català. M'indigna que es digui que relacionar Barcelona amb Catalunya signifiqui apartar els espanyols del Barça. No ho puc entendre. I posaré un exemple: Tinc un amic de Tarragona, de l'Arsenal, i no és anglès. Així de senzill.
El Barça, agradi o no, és la nineta dels catalans, allò que ens enorgulleix davant la resta de població mundial. El Barça és motiu d'admiració. I els catalans, ens n'enorgullim i ho potenciem. Sé que igual no hauria de ser l'argument més polític per vendre el país a la resta del món. Però el senyor Montilla i companyia no ens ajuden a canviar-ho. I davant de tot això el que ens queda és el Barça.
Per això el Barça és Catalunya, per això els Catalans som del Barça. Per això Catalunya i el Barça van de la mà.

Visca el Barça. I sí, visca Catalunya lliure. ( I plural! -És veu, però, que la pluralitat no és massa entesa en aquest estat... )

Ah! Per cert! Demà hos explicaré els meus arguments perquè hauriem de votar el senyor Laporta per a la presidència del nostre país!

Fins aviat i pau.