...

Tinc una sensació al pit que no puc explicar.

M’aboco al balco, no sento res.

Sec al sofà, no faig res.

Encenc la tele, no fan res.

Obro la nevera, no hi ha res.

Em passo els dies estirada al llit, mirant al sostre i l’únic que he averiguat és que hi ha una taca d’humitat. Davant l’ordinador espero veure si s’encén alguna llumeta o apareix un numero per poder parlar amb qualsevol de qualsevol cosa banal, ja que la conversa que estic esperant no arriba. En realitat l’únic que faig és estar-me quieta mirant el rellotge, contant els minuts que falten per treure’m aquesta sensació del cos i sentir-me completa durant tres dies. Passats aquestos la sensació torna.

M’aboco al balco, no sento res.

Sec al sofà…